masacre de tianamen???

Justo esta mañana, en el camino hacia Paud, he querido preguntarle a Phinneas (pronunciado finés) algo que me había llamado la atención.

***

"I'm Sun Xhie, from Xina"

"I'm Phinneas, from Hong Kong"

A lo largo de la semana , Sun Xhie, se ha ido presentando como china. O en su defecto, como ciudadana de Pequín. - Por ahora, nada fuera de lo normal-

Lo que justo me llamó la atencion, es que ninguna de las veces que Phinneas se ha presentado ha dicho que era de China. "I'm from Hong Kong"

***

¿No sientes que eres de China?, le he preguntado con un poco de delicadeza.

He añadido que sabía que fue colonia británica durante mucho tiempo y que justo ahora tenía un gobierno diferente al "central", un poco más abierto.

Poco a poco, mientras ella contestaba, otra gente se ha unido a la conversación. Los temas han ido derivando, tambien. Política de china, politica de HK, comunismo, dictador, censuras...

TIANAMEN.

A medida que el tema avanzaba, phinneas iba hablando cada vez más bajo. Me he preguntado por que, aunque no he dicho nada. Enseguida ella ha explicado la razón: Sun Xhie estaba cerca.

Y? Nos hemos preguntado la mayoría....

"No creo que ella sepa nada de lo que pasó" En china nadie sabe lo que pasó ese día.

Nunca hubo ninguna masacre en ninguna plaza.

first days, new names.

Va ser la humitat aplastant que vam rebre just despres de surtir de l'avió la que em aclarir que per fi haviem arribat a Mumbai. No només la humitat sinó també les cues, el tràfic, els olors..

Quasi tothom portava la mascareta per protegir-se de la swine flu amb la qual cosa, entendre l'accent dels natius es va tornar ENCARA més dificil (per sort ja estic començant a entendre l'accent hindi, yupii).

Fora, després de cambiar els nostres euros a rupies, vam trobar-nos amb una altra primer any i un segon any que ens estaven esperant :) ho sento, encara no recorde els seus noms.

Unes 5 hores de cotxe ens quedaven per arribar finalment al campus. No obstant, no vam tindre temps per l'avorriment; des de les finestres vam poder observar els increibles paisatges de Mumbai.

El monzó ha deixat les muntanyes completament verdes. I no és un verd al que estic acostumada, sinó un color totalment nou, fresc, divertit.

Les carreteres no tenen cap ordre; es la llei de la selva, la llei del més fort. No existeixen els semàfors ni senyals de velocitat.. per a qualsevol dubte s'utilitza el claxon. Imagineu, aleshores, com deuen ser els carrers. sorollosos, gent, nens, gosos, altres animals, brutícia.

Ah, i la ciutat en si és enormus. De fet, vam trigar més d'una hora en travessar-la sencera!!!

les cases no acaben mai; algunes són grans, altres molt petites però, no hi veus quan acaben.

Després de veure totes aquestes coses per primera vegada i 5 hores després, vam arribar al campus; situat enmig de la muntanya, enmig de la selva.

Les meves companyes d'habitació ja estaven esperant-me. Són arrathia i parinita de segon any, i pearl (bostwana) de primer any.

Avui ja és el meu 4 dia ací però no va ser fins ahir quan vaig començar a recordar els noms de la gent. La majoria em resulten impronunciables encara... pero tot va millorant.

El que ja he aprés de MUCWI és que de seguida es pot montar una festa i sense massa material.

Ara mateix estem preparant la festa de benvinguda en la que podem participar fent teatre, música, cantant, ballant...

No més notícies des de India avui! Només vull afegir que ja he fet els tests de nivell (maths and english) i bueno, el de mates no ha anat del tot bé. Però ja sabeu, sóc aixi.

UNA SUPER ABRAÇADA A TOTHOM!!

us estime :)

Gràcies

Ara mateix no em surten les paraules.

Ara crec que ho tinc tot a punt.

Gràcies a tots aquells que van fer possible que la pasada nit fos tan especial. Mare, pare, amics...

Seguim en contacte :D, us estime

y al untarme el bronceador, me pregunto, cuando podre ir a Bombay...

http://www.youtube.com/watch?v=y8z1slUupcM ,

14

vierundvierzig (44)

aaaaghhh!!!!

A veces quisiera que con solo un abrir y cerrar de ojos pasaran 44 días, de golpe.
Otras, prefiero que el tiempo se detenga para poder disfrutar, muy lentamente, de lo que aun me sucede por aquí. Fiestas, risas, playa, Olga, piscina... IBIZA?





INDIA, INDIA, INDIA


creo que estoy loca. - Pero no, eso es de lo único que estoy segura.

orientation camp- zarzuela- visa

Escribo esto cuando, al fin, consigo tener la cabeza (más o menos) despejada. Por suerte he recuperado mis horitas de sueño y he logrado cuadrar los días en el calendario.

Aunque no sea demasiado normal, me encanta esa sensación que se tiene al no saber en que día vivo; al no poder distinguir entre ayer y hoy, entre noche y día.
Para que esto ocurra sólo es necesario mentalizarse de que dormir debe ser tu última opción frente a debatir sobre la monarquía, bañarse en el rio en plena noche o cantar canciones acompañando a una guitarra.

Porque dormir en el suelo, con las piedras clavadas y pasando un frio tremendo, sinceramente, no tiene ningún atractivo!

Por supuesto, no dormir, tiene sus efectos secundarios; puede que a eso de las 7'30 de la mañana te entren ganas de correr. vamos, lo más normal del mundo.

De todas formas el orientation camp tuvo otras cosas muy interesantes. Por ejemplo, nunca imaginé que me enseñaría sevillanas una chica lituana!! O que podía pasarme una hora pensando el principio de mi "yo soy de.." sin llegar a ninguna conclusión.

Con el orientation camp nos hemos unido y se ha forjado nuestro espirítu de promoción! porque ahora todos llevamos el '11 marcado.


Ahora tocaría explicar lo que sucedió los dias siguientes al campamento (zarzuela, cena, visa), pero creo que lo dejaré pendiente para otra entrada. Es la 1'01 y hoy me toca madrugar!




Bona nit*


(48 days)

2 months

Pareix que m'està costant més del que pensava això de ficar-me a escriure. El fet d'imaginar que algú pot estar llegint-me és el que em retrau. -Sinó ho pensara tant, tal vegada escriuria més.-

I sempre he tingut diaris. Diaris que portaven una clau, diaris que dormien baix del llit; i els escrivia a llapis i amb mala caligrafia.
El cas és que hui, fent netetja, els he trobat tots. sí, en tenia més de un.
No tots parlaven del mateix: anècdotes, secrets, amistats, viatges...

He llegit algunes de les pàgines més antigues i he pogut recordar el moment en què les escrivia. Inclús he capturat els pensaments que em venien al cap a eixes edats. Quines edats!

En acabar de fullejar he escrit la data d'avui i, com un ritual, he passat la clau i l'he amagat. Com fa 10 anys, quina gràcia.

Ara el meu diari s'ha tornat virtual, obert a tot el món que vulgue saber de mi en els proxims mesos. Per sort, les cartes també serviran i ,encara que triguen, seran molt ben rebudes! (of course, they will be answered).





And now, 2 months left.

-are you ready?