No more mosquitoes, please.

Granotes i crancs. De vegades, formigues i aràcnids. La vida animal i la vida d'estudiant no és tan diferent en MUWCI.

Tampoc s'ha tornat molt dificil considerar, aquests animals, com a un company més d'habitació.

Són matiners, com tu i com jo. Els encanta la idea de compartir dutxa, cuina i llibres de text.

Però, el que mes es pot destacar d'ells, dels extra-roomates, és que mai et despertaran a les 6 del matí per a que els face l'exercici de Spanish ab initio.

Que quede clar, amb això no vull dir que no vulgue ajudar a fer exercicis [De fet, avui mateix he explicat a pearl (Bostwana) la diferencia entre el verb ser i estar] simplement hem va pareixer molt fort que Parineeta (India) fes això quan ella s'enfada tant i tant quan la desperten.

Potser està tenint una mala setmana. Sí, segur.

Tornant al mon animal, els mosquitos continuen sent els reis. Dominen, no sols el campus, sinó també ciutats senceres; per tot arreu.

En el poble de Paud, per exemple, resulta impossible sopar tranquil. Les cames de qualsevol estudiant de muwci estan en perill. Per a la nostra seguretat, els "cambrers" del restaurant on anem sempre ficaran uns polvets (per a que se'n vagen) però mai funcionen.

Malgrat tot, Paud mola!

- Mera naam Maite he-

Per fi puc dir com em dic en hindi! Guay.

Cada dia va millor que el anterior, sí.

És fàcil pensar que el " monsoon is over" quan veus que el campus està ple de papallones, quan te'n adones que fa dos dies que no plou.

Però en realitat només cal que ho penses per a que comence a ploure amb més i més força. El monsó és així, i així és India.

Us escric des de WADA 3 durant un dels meus "free blocks". De veritat que va genial trobar-se amb hores lliures dins de l'horari, que ja és prou dens. De nou, he fet canvi d'assignatures: enlloc de filosofia agafe alemany B (amb moltes ganes) i no agafe psicologia. Les altres es mantenen com al principi: BIOLOGY SL, SPANISH A1 HL, ENGLISH A2 HL, HISTORY HL, MATHS Studies 2 years.

Per primera vegada a la vida, atenció, us diré que m'encanten les matemàtiques que estic fent. Sí, són fàcils! i tot tot tot ho entenc a la primera!!!!!!

Història ,potser, siga la més dificil en estos moments. Estem estudiant la India en el periode de colonia britànica i la veritat és que m'encanta!

Ais, ara crec que he d'anar-me'n a llegir el llibre d'anglés, "Things fall apart".. Està molt interessant, pero encara no l'he acabat i és per a la propera classe!

FAIL

En mi segunda lavadora en MUWCI confundí la sal con el detergente. Aun no sé como ha quedado la ropa.

Ni quiero saberlo.

masacre de tianamen???

Justo esta mañana, en el camino hacia Paud, he querido preguntarle a Phinneas (pronunciado finés) algo que me había llamado la atención.

***

"I'm Sun Xhie, from Xina"

"I'm Phinneas, from Hong Kong"

A lo largo de la semana , Sun Xhie, se ha ido presentando como china. O en su defecto, como ciudadana de Pequín. - Por ahora, nada fuera de lo normal-

Lo que justo me llamó la atencion, es que ninguna de las veces que Phinneas se ha presentado ha dicho que era de China. "I'm from Hong Kong"

***

¿No sientes que eres de China?, le he preguntado con un poco de delicadeza.

He añadido que sabía que fue colonia británica durante mucho tiempo y que justo ahora tenía un gobierno diferente al "central", un poco más abierto.

Poco a poco, mientras ella contestaba, otra gente se ha unido a la conversación. Los temas han ido derivando, tambien. Política de china, politica de HK, comunismo, dictador, censuras...

TIANAMEN.

A medida que el tema avanzaba, phinneas iba hablando cada vez más bajo. Me he preguntado por que, aunque no he dicho nada. Enseguida ella ha explicado la razón: Sun Xhie estaba cerca.

Y? Nos hemos preguntado la mayoría....

"No creo que ella sepa nada de lo que pasó" En china nadie sabe lo que pasó ese día.

Nunca hubo ninguna masacre en ninguna plaza.

first days, new names.

Va ser la humitat aplastant que vam rebre just despres de surtir de l'avió la que em aclarir que per fi haviem arribat a Mumbai. No només la humitat sinó també les cues, el tràfic, els olors..

Quasi tothom portava la mascareta per protegir-se de la swine flu amb la qual cosa, entendre l'accent dels natius es va tornar ENCARA més dificil (per sort ja estic començant a entendre l'accent hindi, yupii).

Fora, després de cambiar els nostres euros a rupies, vam trobar-nos amb una altra primer any i un segon any que ens estaven esperant :) ho sento, encara no recorde els seus noms.

Unes 5 hores de cotxe ens quedaven per arribar finalment al campus. No obstant, no vam tindre temps per l'avorriment; des de les finestres vam poder observar els increibles paisatges de Mumbai.

El monzó ha deixat les muntanyes completament verdes. I no és un verd al que estic acostumada, sinó un color totalment nou, fresc, divertit.

Les carreteres no tenen cap ordre; es la llei de la selva, la llei del més fort. No existeixen els semàfors ni senyals de velocitat.. per a qualsevol dubte s'utilitza el claxon. Imagineu, aleshores, com deuen ser els carrers. sorollosos, gent, nens, gosos, altres animals, brutícia.

Ah, i la ciutat en si és enormus. De fet, vam trigar més d'una hora en travessar-la sencera!!!

les cases no acaben mai; algunes són grans, altres molt petites però, no hi veus quan acaben.

Després de veure totes aquestes coses per primera vegada i 5 hores després, vam arribar al campus; situat enmig de la muntanya, enmig de la selva.

Les meves companyes d'habitació ja estaven esperant-me. Són arrathia i parinita de segon any, i pearl (bostwana) de primer any.

Avui ja és el meu 4 dia ací però no va ser fins ahir quan vaig començar a recordar els noms de la gent. La majoria em resulten impronunciables encara... pero tot va millorant.

El que ja he aprés de MUCWI és que de seguida es pot montar una festa i sense massa material.

Ara mateix estem preparant la festa de benvinguda en la que podem participar fent teatre, música, cantant, ballant...

No més notícies des de India avui! Només vull afegir que ja he fet els tests de nivell (maths and english) i bueno, el de mates no ha anat del tot bé. Però ja sabeu, sóc aixi.

UNA SUPER ABRAÇADA A TOTHOM!!

us estime :)

Gràcies

Ara mateix no em surten les paraules.

Ara crec que ho tinc tot a punt.

Gràcies a tots aquells que van fer possible que la pasada nit fos tan especial. Mare, pare, amics...

Seguim en contacte :D, us estime

y al untarme el bronceador, me pregunto, cuando podre ir a Bombay...

http://www.youtube.com/watch?v=y8z1slUupcM ,

14