being a first year, again

In less than one week I have been to Bombay twice; more than 13 hours by jeep although, not a single minute was boring. In fact, during my multiple trips I had so many thoughts and feelings that kept my mind busy.

While coming back to campus the last time, right after having picked up my first years, I was so amazed. And so were they. New streets, roads, drivers and green landscapes for them.

For me, even though it wasn’t my first time, it was also really special.

Because I was “rediscovering” those roads. And the most interesting part is that I could even remember how I felt in that trip, (already) a year ago. I saw myself in that moment of excitement, tiredness, confusion but happiness and I compared it with the second year Maite that is writing now this article.

When we arrived to MUWCI that feeling increased even more. 100 unknown names to remember, unseen corners, new roommates. I was as lost as my first day in muwci, except that this time I could speak the language…

I suddenly felt I was like a first year again but being conscious of all what I have learnt here, and realizing of all what I still need to learn and discover this year in MUWCI.

I hope, that if you are a first year you enjoy everything happening around and you continue this adventure.

On the other hand, if you are now a second year I hope you can be able to look one year back and smile.

Text escrit per al periodic del cole!

De vuelta a las andadas...

Després de tot un estiu sense escriure s'han quedat moltes histories per contar. La conclusió sobre el final del primer any, els viatjes per el nord de la India i el meu retorn a castelló.

8 setmanes han sigut les que he estat a casa i han pasat tan ràpid com m'havia imaginat. L'estiu em sembla que es va acabar fa temps quan ja fa dies que no para de ploure i ploure. Crec que des del dissabte...

Tot es queda banyat i humit. Els cabells mai es queden secs. La roba que portes la sents freda.

Però, és molt alegre veure els voltants verds i els rius amb prou cabdal...

Ara sóc una segon any. Una segon any amb noves aventures, més amics i més reptes. Repetirem allò que ens ha agradat però, també tractarem de reflexionar sobre el que l'any passat no va anar també.

El més important, crec jo, és que em sent en força i estic molt molt motivada...

Estigueu atents, amics del blog, a veure el que passa!

matanza de texas

Tengo que confesar que nunca fue productivo ir a la biblioteca.

Y he de admitir que términos como eficiencia no están en mi vocabulario...

Resultado: un estrés de la hostia cuando están a punto de empezar los exámenes finales (mea culpa).

Y sin haber empezado... inconsciente!!!

http://www.youtube.com/watch?v=bagihVnJPv8

Perquè qualsevol cap de setmana pot ser una aventura.
Especialment, si apuntes el teu nom a un cartell que diu:

"We don´t know where we are going
We don´t know how to get there
And
We don´t know who is coming... Sign up!!! "

Només dir que va ser un dissabte per a recordar!

Theatre Death Race

4 plays

21h

La noche del sábado al domingo, escritores de los que tienen afición se la pasaron despiertos por amor al arte. Por el arte y por escribir una obra de teatro antes de las 8 de la mañana siguiente.

El plan es que a las 7 am los escritores de cada grupo despiertan al "director" correspondiente; quien deberá leer la obra entre trago y trago de café

A nosotros, los actores, nos despertaron tan pronto como el director pudo imaginarse la representacion de la obra en su cabeza y enseguida nos asignaron un personaje.

Mi personaje, "the writer". Me alegré mucho cuando supe que iba a representar a una escritora esquizofrénica, bastante desequilibrada. No obstante, lo consideré todo un reto.

Luego tuve miedo. Me crucé con los escritores a lo largo del dia y claro, ellos habian imaginado la obra desde su punto de vista y nosotros, los actores, quizás desde una persopectiva muy diferente. Me di cuenta que era la primera vez que iba a actuar delante de los escritores que escribieron mi guión. Delante de los que tuvieron la idea y la quisieron desarrollar.

En mi opinión, esos nervios me impidieron hacerlo tal y como esperaba que saliese desde el principio. Pero bueno, parece ser que al publico le gustó.

Y lo que es muy importante, nos lo pasamos en grande!

Sin duda, repito la experiencia el año que viene.

bibliotequismo

Crec que me fa falta una bona dosi de bibliotequisme.

Hores de seure a la cadira i clavar els colzes.

Hores de dir-me a mi mateixa: - T'ho has passat bé,no? DONCS ARA TREBALLA.

Hike to Mount Wilkinson

Diuen que si estàs en MUWCI has d'anar al menys una vegada al conegut Mount Wilkinson; perquè és part de la tradició i perquè val la pena.

El passat divendres ja era la tercera vegada que hi anava. Vam decidir passar la nit en el mig de la muntanya, observant el cel i menjant una truita de pataques que havia fet ràpid i malament...

Em falta pràctica en la cuina, la veritat.

No obstant, va estar bé menjar-la amb krista(switzerland), preksha(india) i khristian(guatemala).

El vent bufava i veiem com els núvols s'apropaven cap a nosaltres a una velocitat... fiuu. Després vam patir una tempesta elèctrica... típica d'una nit d'estiu.

Però després ja no res va importar massa o massa poc. La conversa fluïa, anava amunt i avall. Inclús les muntanyes ens van poder sentir riure... I els problemes meteorologics van perdre qualsevol importància.

Parlar va ser genial. Parlar de casa, dels primers anys, de la experiencia en India i de tot el que estem aprenent.

I te´n adones tant en eixa com en altres converses, tingudes i per tindre, que estem vivint una oportunitat increïble... Que de cada xerrada s'aprén un món.

Que ja no calen tants llibres i llibretes mentre hi hage la experiència, les persones i la natura. És això el que ens fa créixer.

I finalment ens quedarem adormits sobre unes mantes, mirant les estrelles.

Somiant