2 months

Pareix que m'està costant més del que pensava això de ficar-me a escriure. El fet d'imaginar que algú pot estar llegint-me és el que em retrau. -Sinó ho pensara tant, tal vegada escriuria més.-

I sempre he tingut diaris. Diaris que portaven una clau, diaris que dormien baix del llit; i els escrivia a llapis i amb mala caligrafia.
El cas és que hui, fent netetja, els he trobat tots. sí, en tenia més de un.
No tots parlaven del mateix: anècdotes, secrets, amistats, viatges...

He llegit algunes de les pàgines més antigues i he pogut recordar el moment en què les escrivia. Inclús he capturat els pensaments que em venien al cap a eixes edats. Quines edats!

En acabar de fullejar he escrit la data d'avui i, com un ritual, he passat la clau i l'he amagat. Com fa 10 anys, quina gràcia.

Ara el meu diari s'ha tornat virtual, obert a tot el món que vulgue saber de mi en els proxims mesos. Per sort, les cartes també serviran i ,encara que triguen, seran molt ben rebudes! (of course, they will be answered).





And now, 2 months left.

-are you ready?