sábado, 12 de diciembre de 2009

6 dies ^^

En un tres i no res ja serem a casa.
Vinga, Maite, la ultima espenta...



us necessite!!!!!!

domingo, 6 de diciembre de 2009

y aquí va una entrada dedicada.

No diré nombres. Lo dejaré en el aire de tal manera que la persona tenga la libertad de cogerlo y quedarselo para ella misma. O compartirlo con otra gente...

No sé como empezar esto. Aún habiendo empezado algunas lineas atrás.
Porque a veces se empieza sin que uno se sienta realmente empezado. Y aquí por empezado me refiero a nuevo, seguro, lleno, estable.

Y respecto a lo que la persona comentó, a mi tampoco separar; distinguir, comparar, enfrontar. Y todo lo que la separación comporta; escoger, rechazar.



En más de una ocasión he creido ser víctima de frases de las que quieren separar; de las que te ponen en un lado o en el opuesto. Víctima porque creí que realmente significaban algo sólo porque mucha gente las decía. That's it.

Y en cierta manera me llega lo que sientes cuando escribes :D porque transmites.
Y porque realmente me he asustado al darme cuenta del 25. Aunque últimamente todo lo relacionado con el tiempo me provoca escalofríos.
Sobre todo desde aquí, desde la burbuja. Mi concepto del tiempo se ha transformado desde que me metí en ella.
Es curioso de hablar de tiempo en India. Una cultura (conjunto de culturas, perdón) que no posee el concepto de comienzo y final. Cuyas lenguas utilizan el mismo término para hablar de ayer y de mañana.

La vida en la India es un círculo. Y según Octavio Paz (Vislumbres de la India), un círculo estático (aun no sé como se come esa combinación, jajaja).
Yo no tengo semanas sino ciclos.
No quiero expandirme mucho dado que voy pilladisima de tiempo (de nuevo, que paradoja), pero es increible como te atrapa esta cultura.

Todo sin que te des ni cuenta....


Y nada , que te quiero ver por estas tierras en menos de un año :)


M.


sábado, 5 de diciembre de 2009

Muwci fest


Hoy es un dia en que parece que la vida sea todo un festival.

y sí, estoy loca de atar. De remate. Whatever.


Dec.05.2009, muwci fest.

viernes, 4 de diciembre de 2009

I used to...

I used to dream, when I had time.
I used to cut my hair every 3 months.
I used to ask random questions.
I used to hate maths.
I used to fail maths.
I used to love history.
I used to live near my parents.
My life used to be quite predictable.
I used to use common sense.
I used to live in a small country.
I used to enjoy the winter, and hate the summer.
I used to live in a bubble inside a bubble.
I used to eat meat.
I used to have colacao.
I used to talk to my friends.


Avuí és la primera vegada en la vida que he tingut la sensació d'haver pensat massa.
Cada conversació, classe o comentari requeria una sobreexplotacio cerebral. Al mateix temps cada nou tema anava consumint-me més i més... no podia sortir.
M'he vist en mig de pensaments completament metafisics, abstractes... altres eren de caràcter psicologic.
Molts estaven relacionats amb les materies encara que hi havia altres que anaven sorgint sense motiu academic.
Com ha acabat tot?
La veritat és que he tingut una crisi en tota regla. Una crisi d'identitat, d'estres...
M'he vist perduda en un mon del que ni tan sol sé el nom.
Ni com trobar la porta d'entrada...

ni de sortida....





miércoles, 11 de noviembre de 2009

enmig del cicló

Sol, Solet
Vine'm a veure, vine'm a veeeure
Sol, solet,
vine'm a veure que tinc fred.


I no va en broma, un cicló provinent de Gujarat s'aproxima a Maharashtra.
Avuí és el quart dia de pluja i tots estem refarts de tindre la insuportable sensació d'humitat d'amunt del cos.

Ara mateix fa un vent terrible, el que significa que la tempesta s'està apropant.
No m'avellís per a res sortir de la meua habitació i tornar a passar fred.

Quina paradoxa! FRED A LA INDIA

martes, 20 de octubre de 2009

Happy Diwali


Todos los CI han sido cancelados esta semana. Para nuestra sorpresa, Swine flu (gripe A) no es la razón, sino el Diwali. Con lo que aprovecho para desearos a todos un feliz año nuevo en el calendario Hindú.

Saritaa, la profesora de Hindi y bibliotecaria , nos había anunciado que la fiesta se acercaba con un par de weeks de antelación. Todos los occidentales acabamos preguntándole por el número de año al que íbamos a entrar; creo que, tan acostumbrados al calendario cristiano(?) nos llama mucho la atención saber sobre otros. Lo cierto es que ni siquiera los hindús saben en que año estan; lo siento mucho por todos aquellos que, como yo, tenian curiosidad por saberlo.

Pero lo de mis roomates es mucho peor; ellas ni siquiera sabían que estrenaban año! Y me dieron argumentos tan buenos que incluso dudé de Saritaa o de mi memoria. Así que esta mañana hemos vuelto a preguntarle si era cierto y nos lo volvió a confirmar. Además, añadió una explicación:
En India, no solo cada religión sino también CADA estado (debe haber como 30) sigue un calendario diferente. Algunos se basan en las fases de la luna, otro en las estaciones, otro... ¿quien sabe?
Una vez más, This is India :D.

Y, ahora, volviendo al tema de los CI*, ya sabréis la razón por la cual hoy he estado " más o menos" libre. Y lo pongo entre comillas porque he aprovechado para probar todas las actividades probables.¡¡¡ Como taekwondo!!!
En busca de alguna actividad de baile me he dirigido al SPACE y allí me he encontrado con Puí (Malasia). Estaba a punto de empezar su clase de taekwondo begginers así que me he quedado con muchas ganas de saber como sería aprender con toda una profesional de ese deporte.

Ah, dos buenas noticias:

La primera es que vuelve a estar abierto el CI* de Mother Teresa (había estado cancelado, ahora sí, por la paranoica gripe A). Así que sin dudarlo un segundo he ido al meeting de esta tarde y me he apuntado! Empezaré justo después del project week.

La segunda es que me han devuelto el examen de matemáticas. ¡Qué felicidad! Adoro Maths Studies 2 years.

Bueno, y ahora siento que es hora de dejar el ordenador... después de pasarme un ratazo enfrente de la pantallita. No sé si iré a ver una peli, a la piscina un ratito, a hablar con Pearl...
quizás debería valorar la posibilidad de estudiar, leer "Pride and Prejudice"


*Community Interaction.

PD: perdonad mi ignorancia: Calendario gregoriano

lunes, 19 de octubre de 2009



Unes setmanes desconnectada del BLOG i han pasat tantes coses que ja no sé ni com reenganxar.
Avuí, dilluns, pot ser un bon dia per a tornar a començar. Les piles venen carregades del cap de setmana però, haurem de racionalitzar la despesa energètica; farem el canvi a modo económico.

No obstant, augmenten les ganes de fer més coses i MUWCI t'incita a fer-ho.
Avui despres del College Meeting, per ejemple, m'he apuntat a una activitat d'interacció amb les comunitats del Mulshi Valley!! Consisteix en baixar una o dues vegades per setmana a visitar a la comunitat e interactuar amb els xiquets. De moment. no hem fet res pero hem veig molt il.lusionada.

Per cert, aquesta es la Enviromental Week i tot ho anem a fer relacionat amb la natura. Pel.licules totes les nits, xerrades, dinar especial i , naturalment, serem conscients i responsables amb l'enviroment*.

Avui tinc ganes d'escoltar música i de ballar; els ritmes de Bolliwood són part del dia a dia.
Cançons religioses i càntics que encara no reconec son part del meu Alarm clock. I és que porte un parell de dies despertant-me amb els cants religiosos de jo que sé quina comunitat hindú.

http://www.youtube.com/watch?v=JqlY0VOFtyA -> Us deixe el link d'una cançó que no pare de cantar. Us sonarà a tots aquells que hageu vist Slumdog Millonaire.



*Oh God, comence a estar contaminada per l'anglés-


9 dies per a Project Week

D E H L I

lunes, 28 de septiembre de 2009

Namaste, aap kaise ho?

Todo parece bien distinto cuando se cumple un mes desde que llegamos aquí.
El factor tiempo parece haberse convertido en algo imposible de controlar; las semanas pasan rápido, volando.
Los días, sin embargo, tienen 25 horas. Clases, meetings, deberes, actions, creativities, services, piscina, conversaciones interrumpidas... Incluso millones de pensamientos, la mayoría contradictorios, son los que pasan por mi cabeza a diario.
Las montañas rusas no son nada, creedme.

Aunque lo que más me sorprende es lo rápido que estamos aprendiendo todos. Porque ya no supone un problema ir sola hasta la biblioteca, ni pronunciar los nombres asiáticos, cuando al principio si lo era. Solo hacía falta un poco de paciencia para conseguirlo.

Ahora solo necesito otra dosis de paciencia para decidir, DE-FI-NI-TI-VA-MEN-TE, mis asignaturas.
Mates, inglés, español, biología y psicología están claras
Historia esta muy muy dudosa y nominada para ser cambiada por World religions.

Otro cambio: La distribucion de mi corner. Esta mañana, con la ayuda de Pearl, he hecho varias reformas y han dejado mi esquina muy guay. Ahora quiero comprar muchos muchos cojines, una alfombra, una lámpara... va a quedar bien.


Y en un mes, a Dehli para Project Week!!!! Ya os contaré, pero voy a estar viviendo 5 dias con una familia india y los otros 5 estaré visitando la ciudad.






"Voy haciendo mis planes, voy sabiendo quien soy
Voy buscando mi parte, voy logrando en control"


[Título: "Hola, ¿cómo estás?]

miércoles, 16 de septiembre de 2009

No more mosquitoes, please.

Granotes i crancs. De vegades, formigues i aràcnids. La vida animal i la vida d'estudiant no és tan diferent en MUWCI.
Tampoc s'ha tornat molt dificil considerar, aquests animals, com a un company més d'habitació.
Són matiners, com tu i com jo. Els encanta la idea de compartir dutxa, cuina i llibres de text.
Però, el que mes es pot destacar d'ells, dels extra-roomates, és que mai et despertaran a les 6 del matí per a que els face l'exercici de Spanish ab initio.
Que quede clar, amb això no vull dir que no vulgue ajudar a fer exercicis [De fet, avui mateix he explicat a pearl (Bostwana) la diferencia entre el verb ser i estar] simplement hem va pareixer molt fort que Parineeta (India) fes això quan ella s'enfada tant i tant quan la desperten.

Potser està tenint una mala setmana. Sí, segur.


Tornant al mon animal, els mosquitos continuen sent els reis. Dominen, no sols el campus, sinó també ciutats senceres; per tot arreu.
En el poble de Paud, per exemple, resulta impossible sopar tranquil. Les cames de qualsevol estudiant de muwci estan en perill. Per a la nostra seguretat, els "cambrers" del restaurant on anem sempre ficaran uns polvets (per a que se'n vagen) però mai funcionen.

Malgrat tot, Paud mola!





- Mera naam Maite he-
Per fi puc dir com em dic en hindi! Guay.

Cada dia va millor que el anterior, sí.



lunes, 14 de septiembre de 2009

És fàcil pensar que el " monsoon is over" quan veus que el campus està ple de papallones, quan te'n adones que fa dos dies que no plou.
Però en realitat només cal que ho penses per a que comence a ploure amb més i més força. El monsó és així, i així és India.

Us escric des de WADA 3 durant un dels meus "free blocks". De veritat que va genial trobar-se amb hores lliures dins de l'horari, que ja és prou dens. De nou, he fet canvi d'assignatures: enlloc de filosofia agafe alemany B (amb moltes ganes) i no agafe psicologia. Les altres es mantenen com al principi: BIOLOGY SL, SPANISH A1 HL, ENGLISH A2 HL, HISTORY HL, MATHS Studies 2 years.

Per primera vegada a la vida, atenció, us diré que m'encanten les matemàtiques que estic fent. Sí, són fàcils! i tot tot tot ho entenc a la primera!!!!!!

Història ,potser, siga la més dificil en estos moments. Estem estudiant la India en el periode de colonia britànica i la veritat és que m'encanta!

Ais, ara crec que he d'anar-me'n a llegir el llibre d'anglés, "Things fall apart".. Està molt interessant, pero encara no l'he acabat i és per a la propera classe!





domingo, 6 de septiembre de 2009

FAIL

En mi segunda lavadora en MUWCI confundí la sal con el detergente. Aun no sé como ha quedado la ropa.


Ni quiero saberlo.

miércoles, 2 de septiembre de 2009

masacre de tianamen???

Justo esta mañana, en el camino hacia Paud, he querido preguntarle a Phinneas (pronunciado finés) algo que me había llamado la atención.

***

"I'm Sun Xhie, from Xina"
"I'm Phinneas, from Hong Kong"

A lo largo de la semana , Sun Xhie, se ha ido presentando como china. O en su defecto, como ciudadana de Pequín. - Por ahora, nada fuera de lo normal-
Lo que justo me llamó la atencion, es que ninguna de las veces que Phinneas se ha presentado ha dicho que era de China. "I'm from Hong Kong"

***

¿No sientes que eres de China?, le he preguntado con un poco de delicadeza.
He añadido que sabía que fue colonia británica durante mucho tiempo y que justo ahora tenía un gobierno diferente al "central", un poco más abierto.


Poco a poco, mientras ella contestaba, otra gente se ha unido a la conversación. Los temas han ido derivando, tambien. Política de china, politica de HK, comunismo, dictador, censuras...
TIANAMEN.

A medida que el tema avanzaba, phinneas iba hablando cada vez más bajo. Me he preguntado por que, aunque no he dicho nada. Enseguida ella ha explicado la razón: Sun Xhie estaba cerca.
Y? Nos hemos preguntado la mayoría....

"No creo que ella sepa nada de lo que pasó" En china nadie sabe lo que pasó ese día.
Nunca hubo ninguna masacre en ninguna plaza.






lunes, 31 de agosto de 2009

first days, new names.

Va ser la humitat aplastant que vam rebre just despres de surtir de l'avió la que em aclarir que per fi haviem arribat a Mumbai. No només la humitat sinó també les cues, el tràfic, els olors..

Quasi tothom portava la mascareta per protegir-se de la swine flu amb la qual cosa, entendre l'accent dels natius es va tornar ENCARA més dificil (per sort ja estic començant a entendre l'accent hindi, yupii).

Fora, després de cambiar els nostres euros a rupies, vam trobar-nos amb una altra primer any i un segon any que ens estaven esperant :) ho sento, encara no recorde els seus noms.
Unes 5 hores de cotxe ens quedaven per arribar finalment al campus. No obstant, no vam tindre temps per l'avorriment; des de les finestres vam poder observar els increibles paisatges de Mumbai.

El monzó ha deixat les muntanyes completament verdes. I no és un verd al que estic acostumada, sinó un color totalment nou, fresc, divertit.
Les carreteres no tenen cap ordre; es la llei de la selva, la llei del més fort. No existeixen els semàfors ni senyals de velocitat.. per a qualsevol dubte s'utilitza el claxon. Imagineu, aleshores, com deuen ser els carrers. sorollosos, gent, nens, gosos, altres animals, brutícia.

Ah, i la ciutat en si és enormus. De fet, vam trigar més d'una hora en travessar-la sencera!!!
les cases no acaben mai; algunes són grans, altres molt petites però, no hi veus quan acaben.

Després de veure totes aquestes coses per primera vegada i 5 hores després, vam arribar al campus; situat enmig de la muntanya, enmig de la selva.
Les meves companyes d'habitació ja estaven esperant-me. Són arrathia i parinita de segon any, i pearl (bostwana) de primer any.

Avui ja és el meu 4 dia ací però no va ser fins ahir quan vaig començar a recordar els noms de la gent. La majoria em resulten impronunciables encara... pero tot va millorant.

El que ja he aprés de MUCWI és que de seguida es pot montar una festa i sense massa material.
Ara mateix estem preparant la festa de benvinguda en la que podem participar fent teatre, música, cantant, ballant...


No més notícies des de India avui! Només vull afegir que ja he fet els tests de nivell (maths and english) i bueno, el de mates no ha anat del tot bé. Però ja sabeu, sóc aixi.



UNA SUPER ABRAÇADA A TOTHOM!!
us estime :)









miércoles, 26 de agosto de 2009

Gràcies

Ara mateix no em surten les paraules.

Ara crec que ho tinc tot a punt.

Gràcies a tots aquells que van fer possible que la pasada nit fos tan especial. Mare, pare, amics...




Seguim en contacte :D, us estime

jueves, 13 de agosto de 2009


y al untarme el bronceador, me pregunto, cuando podre ir a Bombay...









14

lunes, 13 de julio de 2009

vierundvierzig (44)

aaaaghhh!!!!

A veces quisiera que con solo un abrir y cerrar de ojos pasaran 44 días, de golpe.
Otras, prefiero que el tiempo se detenga para poder disfrutar, muy lentamente, de lo que aun me sucede por aquí. Fiestas, risas, playa, Olga, piscina... IBIZA?





INDIA, INDIA, INDIA


creo que estoy loca. - Pero no, eso es de lo único que estoy segura.

jueves, 9 de julio de 2009

orientation camp- zarzuela- visa

Escribo esto cuando, al fin, consigo tener la cabeza (más o menos) despejada. Por suerte he recuperado mis horitas de sueño y he logrado cuadrar los días en el calendario.

Aunque no sea demasiado normal, me encanta esa sensación que se tiene al no saber en que día vivo; al no poder distinguir entre ayer y hoy, entre noche y día.
Para que esto ocurra sólo es necesario mentalizarse de que dormir debe ser tu última opción frente a debatir sobre la monarquía, bañarse en el rio en plena noche o cantar canciones acompañando a una guitarra.

Porque dormir en el suelo, con las piedras clavadas y pasando un frio tremendo, sinceramente, no tiene ningún atractivo!

Por supuesto, no dormir, tiene sus efectos secundarios; puede que a eso de las 7'30 de la mañana te entren ganas de correr. vamos, lo más normal del mundo.

De todas formas el orientation camp tuvo otras cosas muy interesantes. Por ejemplo, nunca imaginé que me enseñaría sevillanas una chica lituana!! O que podía pasarme una hora pensando el principio de mi "yo soy de.." sin llegar a ninguna conclusión.

Con el orientation camp nos hemos unido y se ha forjado nuestro espirítu de promoción! porque ahora todos llevamos el '11 marcado.


Ahora tocaría explicar lo que sucedió los dias siguientes al campamento (zarzuela, cena, visa), pero creo que lo dejaré pendiente para otra entrada. Es la 1'01 y hoy me toca madrugar!




Bona nit*


(48 days)

miércoles, 1 de julio de 2009

2 months

Pareix que m'està costant més del que pensava això de ficar-me a escriure. El fet d'imaginar que algú pot estar llegint-me és el que em retrau. -Sinó ho pensara tant, tal vegada escriuria més.-

I sempre he tingut diaris. Diaris que portaven una clau, diaris que dormien baix del llit; i els escrivia a llapis i amb mala caligrafia.
El cas és que hui, fent netetja, els he trobat tots. sí, en tenia més de un.
No tots parlaven del mateix: anècdotes, secrets, amistats, viatges...

He llegit algunes de les pàgines més antigues i he pogut recordar el moment en què les escrivia. Inclús he capturat els pensaments que em venien al cap a eixes edats. Quines edats!

En acabar de fullejar he escrit la data d'avui i, com un ritual, he passat la clau i l'he amagat. Com fa 10 anys, quina gràcia.

Ara el meu diari s'ha tornat virtual, obert a tot el món que vulgue saber de mi en els proxims mesos. Per sort, les cartes també serviran i ,encara que triguen, seran molt ben rebudes! (of course, they will be answered).





And now, 2 months left.

-are you ready?

domingo, 7 de junio de 2009

Game boy en mano y aletas en los pies.



Y mientras te arreglo una rasta tu me recuerdas cada una de nuestras hazañas de la infancia.

Muchas de ellas se remontan a épocas muy lejanas, allá por el descubrimiento de los Hombres Grises, cuando los días de verano no tenian fin.

Sufrimos múltiples naufragios a bordo de nuestro "velerito", y acabamos aceptando que no ponerle nombre era la mejor opción. Tenía velas poco eficientes y un casco de nuez.

Estuvimos reclutadas en tierras italianas sin poder comer durante cuatro dias, vimos ballenas, tortugas y delfines, establecimos relaciones con individuos de todos los rincones del mundo...

miércoles, 3 de junio de 2009

La crisi dels missils a cuba....

La solució, amiga meva, no és un objectiu.

sinó un camí.


Gràcies, Pau.

miércoles, 13 de mayo de 2009

Goals

Hoy, que estamos a miercoles 13 de mayo, han quedado establecidos los objetivos finales del curso. En los 29 próximos días, según mi lista de propósitos, no podré acostarme sin:

- Haber leído una media hora.
- Aprenderme una cancion nueva de guitarra.
- Ir patinando hasta "el grau" y volver.
- Hacer abdominales.
- Repasar lo que han explicado en clase.
- Pasar un rato con mi hermana.
- Ordenar mi cuarto


Por supuesto mantendré mis buenas costumbres como estar viciada al tuenti, mirar obsesivamente el correo por si recibo un email de CMU y dormir.

domingo, 10 de mayo de 2009

comencem!

Hola! el meu nom és Maite, encara que depén del dia puc dir-me Mai, Maiteta o Maitexu! i el millor és que no m'importa en absolut! Al cap i a la fi, parlem de la mateixa persona. O no?

Per ara visc a Castelló però, per poc temps! I és que en 3 mesos de no res em pujaré a un avió que em portará al país on sempre he volgut anar.
Que bé sona, no?
Malgrat tot, és inevitable no sentir pessigolles a la panxa quan penso que realment aniré a la India i que estaré per dos anys.
Però encara queden 3 mesos! I mentre arriba el dia de marxar jo estaré per aquí; acomiadant-me de tothom, amb els preparatius, tranqui.litzant els meus iaios i, sobre tot, mosegant-me les ungles!!!!!!!!!
També intentaré agarrar-li "el gustillo" a això d'actualitzar el blog!! Perquè tal i com han fet altres estudiants-UWC escriuré com me va la vida per ixos mons perduts, que diu ma tia.

Ara me'n vaig a estudiar, que el curs aquí continua!