miércoles, 28 de abril de 2010

Theatre Death Race

4 plays
21h

La noche del sábado al domingo, escritores de los que tienen afición se la pasaron despiertos por amor al arte. Por el arte y por escribir una obra de teatro antes de las 8 de la mañana siguiente.
El plan es que a las 7 am los escritores de cada grupo despiertan al "director" correspondiente; quien deberá leer la obra entre trago y trago de café
A nosotros, los actores, nos despertaron tan pronto como el director pudo imaginarse la representacion de la obra en su cabeza y enseguida nos asignaron un personaje.
Mi personaje, "the writer". Me alegré mucho cuando supe que iba a representar a una escritora esquizofrénica, bastante desequilibrada. No obstante, lo consideré todo un reto.
Luego tuve miedo. Me crucé con los escritores a lo largo del dia y claro, ellos habian imaginado la obra desde su punto de vista y nosotros, los actores, quizás desde una persopectiva muy diferente. Me di cuenta que era la primera vez que iba a actuar delante de los escritores que escribieron mi guión. Delante de los que tuvieron la idea y la quisieron desarrollar.
En mi opinión, esos nervios me impidieron hacerlo tal y como esperaba que saliese desde el principio. Pero bueno, parece ser que al publico le gustó.
Y lo que es muy importante, nos lo pasamos en grande!
Sin duda, repito la experiencia el año que viene.

miércoles, 21 de abril de 2010

bibliotequismo

Crec que me fa falta una bona dosi de bibliotequisme.
Hores de seure a la cadira i clavar els colzes.
Hores de dir-me a mi mateixa: - T'ho has passat bé,no? DONCS ARA TREBALLA.







martes, 20 de abril de 2010

Hike to Mount Wilkinson

Diuen que si estàs en MUWCI has d'anar al menys una vegada al conegut Mount Wilkinson; perquè és part de la tradició i perquè val la pena.

El passat divendres ja era la tercera vegada que hi anava. Vam decidir passar la nit en el mig de la muntanya, observant el cel i menjant una truita de pataques que havia fet ràpid i malament...
Em falta pràctica en la cuina, la veritat.
No obstant, va estar bé menjar-la amb krista(switzerland), preksha(india) i khristian(guatemala).

El vent bufava i veiem com els núvols s'apropaven cap a nosaltres a una velocitat... fiuu. Després vam patir una tempesta elèctrica... típica d'una nit d'estiu.

Però després ja no res va importar massa o massa poc. La conversa fluïa, anava amunt i avall. Inclús les muntanyes ens van poder sentir riure... I els problemes meteorologics van perdre qualsevol importància.

Parlar va ser genial. Parlar de casa, dels primers anys, de la experiencia en India i de tot el que estem aprenent.

I te´n adones tant en eixa com en altres converses, tingudes i per tindre, que estem vivint una oportunitat increïble... Que de cada xerrada s'aprén un món.
Que ja no calen tants llibres i llibretes mentre hi hage la experiència, les persones i la natura. És això el que ens fa créixer.

I finalment ens quedarem adormits sobre unes mantes, mirant les estrelles.

Somiant