I used to...

I used to dream, when I had time.

I used to cut my hair every 3 months.

I used to ask random questions.

I used to hate maths.

I used to fail maths.

I used to love history.

I used to live near my parents.

My life used to be quite predictable.

I used to use common sense.

I used to live in a small country.

I used to enjoy the winter, and hate the summer.

I used to live in a bubble inside a bubble.

I used to eat meat.

I used to have colacao.

I used to talk to my friends.

Avuí és la primera vegada en la vida que he tingut la sensació d'haver pensat massa.

Cada conversació, classe o comentari requeria una sobreexplotacio cerebral. Al mateix temps cada nou tema anava consumint-me més i més... no podia sortir.

M'he vist en mig de pensaments completament metafisics, abstractes... altres eren de caràcter psicologic.

Molts estaven relacionats amb les materies encara que hi havia altres que anaven sorgint sense motiu academic.

Com ha acabat tot?

La veritat és que he tingut una crisi en tota regla. Una crisi d'identitat, d'estres...

M'he vist perduda en un mon del que ni tan sol sé el nom.

Ni com trobar la porta d'entrada...

ni de sortida....